Les muntanyes valencianes tenen un gust exquisit a l'hora de triar perfums per ungir els seus vessants. Les persones que habiten aquestes contrades han sabut aprofitar, des de l'antigor, aquesta abundància de fragàncies per ornar les seues finestres i balcons o per guarir els seus defalliments. També, la flaire de les plantes silvestres li donen el tast precís a menges i begudes que, a la fi, han convertit la gastronomia valenciana en una de les més refinades de tot el món. Fulles de romer a l'arròs, olives macerades en fenoll, gaspatxos amb pebrella, els herberos de les nostres serres, una infusió de camamil·la, timó i sàlvia... formen part de la nostra memòria olfactiva, patrimoni immaterial del poble valencià, mereixedor d'una salvaguarda tan necessària com la del tresor més preuat.
És per això que hem creat un raconet de plantes aromàtiques al pati del menjador, tal que un "jardí tancat" o locus amoenus, on poder inspirar i inspirar-nos per al nostre quefer quotidià, conjuminar llengua i natura aprenent el nom i les característiques d'algunes de les plantes més representatives del paisatge valencià, perquè, a les acaballes, només s'estima allò que es coneix.
Las montañas valencianas tienen un gusto exquisito a la hora de elegir perfumes para ungir sus vertientes. Las personas que habitan estas regiones han sabido aprovechar, desde la antigüedad, esta abundancia de fragancias para adornar sus ventanas y balcones o para curar sus desfallecimientos. También, el aroma de las plantas silvestres le danel sabor preciso a comidas y bebidas que, al cabo, han convertido la gastronomía valenciana en una de las más refinadas de todo el mundo: hojas de romero en el arroz, aceitunas maceradas en hinojo, gazpachos con pebrella, los herberos de nuestras sierras, una infusión de manzanilla, tomillo y salvia... forman parte de nuestra memoria olfativa, patrimonio inmaterial del pueblo valenciano merecedor de una salvaguardia tan necesaria como la del tesoro más preciado.
Es por eso que hemos creado un rincón de plantas aromáticas en el patio del comedor, como un "jardín cerrado" o locus amoenus, donde poder inspirar y inspirarnos para nuestro quehacer cotidiano, aunar lengua y naturaleza aprendiendo el nombre y las características de algunas de las plantas más representativas del paisaje valenciano, porque, al fin y al cabo, sólo se estima lo que se conoce.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada